El relat de l'ecriptor francès, a cavall entre la ficció i les memòries, descriu la seva vida al continent negre, a la ciutat d'Ogoja a Nigèria.
Són els seus records i la seva ficció de la realitat d'aquest continent desconegut. Lluny d'un vida còmoda el nen Jean-Marie Gustave Le Clézio, que arribà del braç del seu pare a un cabana, compartí la seva vida amb els nens del poble i convertí aquells en els seus millors records. Així trobem un relat que ens transporta lluny d'aquell entorn que detestava el seu pare, del "món colonial i la injustícia pressumptuosa, de les seves festes i els seus golfistes d'etiqueta, de la seva docilitat, de les seves amants d'eben, meuques de quinze anys que entren per la porta de servei i de les seves esposes oficials mortes de calor que per uns guants, la pols o la vaixella trencada descarregaven el seu rencor en el servei..."
Així, els records del nen són l'escusa d'un doble encontre, el de l'Africa i del seu pare, que havia viscut molts anys allunyat de la seva família, exercint de metge tropical durant la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada