El passat dia 21 de setembre en el el marc de les Festes de Santa Tecla, Joan-Andreu Torres, president d'Òmnium Cultural (Secció Tarragonès) i Josep Felix Ballesteros, alcalde de Tarragona, feien entrega del "Premi El Balcó - Tarragoní de l'any 2008" a la Llibreria de la Rambla al saló de Plens de l'ajuntament, just abans de la lectura del pregó.
Tot seguit us transmetem el discurs d'agraïment que Ramon Marrugat Cuyàs, en nom de la llibreria pronuncià durant l'entrega del guardó.
"En nom de la Llibreria de la Rambla, em plau molt de donar públic agraïment a la distinció amb què ens honoreu, la qual, volem entendre, que a més d’incloure aquell grup fundacional de tarragonins que encapçalava Josep Ferrer Bosch, es pot fer extensiva a tota aquella munió, que d’una manera o altra, ha participat, al llarg de quaranta anys, en les activitats culturals que s’hi han desenvolupat.Perquè la Llibreria de la Rambla, com sabeu, si bé es pot considerar des dels punts de vista del comerç i de la cultura, va néixer i així ha funcionat, com una associació.
Vet aquí doncs, de bracet, aplegades en una, la trinitat de facetes que els tòpics li neguen als tarragonins: comerç, associació, cultura. I, tanmateix, alguna cosa hi deu haver d’errònia en aquesta apreciació, perquè en cap d’aquests tres camps d’activitat, no som, ni els més vells, ni els més representatius, de bon tros.
Cal reconèixer que si ja quaranta anys són molts per a un comerç, per a una associació, per a una activitat cultural, encara amb més motiu, quaranta anys comencen a ésser molt de temps per a la mesura dels humans i per això, hem de deixar constància avui, en mig de la joia d’aquest moment, d’una pinzellada de tristor en veure, quan desfem el camí i mirem enrere, tants i tants de noms que hi han fet parada.
L’obligat plany per l’absència dels que ja no hi són, la voldria personificar en tres persones, tres homenots, justament aquest any que ens han deixat. Podria fer-ho amb molts d’altres, però és que aquests, tots tres, formaven part del pinyol directiu inicial.
En primer lloc, Josep Maria Puig Salellas, que va exercir de notari a la nostra ciutat, en una llarga etapa de la seva meritòria vida professional. D’ell va ser la idea de constituir-nos en societat anònima en l’avinentesa de la legalització. Limitat com estava aleshores el dret d’associació, la repressió política s’expressava per mitjà de dificultats administratives, de traves burocràtiques. A la complicació de l’aplec de voluntats de l’associacionisme s’hi afegia un seguit de requisits: que si noms, que si referències, que si avals, que si certificats de bona conducta. La perversió del sistema polític vigent era grossa: donaves la cara i rebies, posaves una societat anònima i oli en un llum.
En segon lloc, Gabriel Xammar Sala, digna persona, honorat fa tot just un parell d’anys amb aquest mateix premi. Un home íntegre, el recurs a qui altres associacions van recórrer per a solventar situacions sense sortida. Catalanista de pedra picada. Generós i obert. Ell va ser qui, quan el món associatiu, cultural i polític tarragoní va començar a trobar aixopluc a la nostra llibreria, va saber formular amb una frase curta l’abast de la nostra acollida: «Per la dreta, el català; per l’esquerra, sense límits».
En tercer lloc, Josep Anton Baixeras Sastre, el qual, permeteu-me la llicència d’un oxímoron, se’l podria haver definit com un home amb el “seny arrauxat”. D’aparença indolent, portava prou energia per a fer de llevat, i era l’element pensador que estava al darrere de les fites més recordades, i que avui marquen la nostra actuació d’aquells anys difícils, com ara, entre altres, la nit literària de Santa Llúcia de 1972, o la Setmana Cultural Valenciana de 1974, o l’homenatge a Joan Miró de 1970, o la creació de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, o els actes a Tarragona del II Congrés de Cultura Catalana.
Però la història de la Llibreria de la Rambla no s’acaba l’any 1980. Una llibreria, aquesta i totes les altres, compleix, pel sol fet d’existir, una funció cultural en la societat. Comerç i cultura. Vet aquí, encara de bracet, la suma de dues activitats ben dures a Tarragona.
El món de les llibreries fa una feina callada, constant, de donar acompliment a la seva funció de difondre cultura. Talment com ho fan, cadascú de la seva manera, biblioteques, arxius, museus... No estar de més recordar que la paraula escrita és el testimoni del saber, el pont a les altres cultures i l’alçaprem del futur.
La Llibreria dela Rambla va néixer en aquells temps en què semblava que tot el país s’havia begut l’enteniment, i prou que se’n queixava el poeta tarragoní Ramon Comas i Maduell, que si ho retreia a la ciutat quan la titllava de ser «com una pubilla desmarxada que s’ho ven tot a pams», tampoc no desesperava dels ressorts ocults dels tarragonins, i, poeta, ho expressava amb uns versos d’esperança que deien:
"Veuràs quina sorpresa
arribarà un moment
que parlaran les pedres
i els arbres, sagitaris,
defenseran el terra
d'aquesta perdurable
i enterca erosió
I sense la rabassa,
sense les mitgeries,
farem bones collites."
Ara, en començar la Festa Major de Tarragona, desitgem per a la ciutat, que aquest vot s’acompleixi, i que entre la collita, aconseguim que augmenti l’activitat cultural dels tarragonins, entre altres coses, mitjançant la recuperació d’un teatre que, no ho oblidem, és un deute històric del Consistori, que arrossega una penyora heretada des d’aquell any nefast, en què des de la regidoria de Cultura es va propiciar l’enderrocament del teatre històric de Tarragona.
Senyor alcalde, Senyor President d’Òmnium Cultural, digníssimes autoritats, senyores, senyors,
