Un petit llibreter encarant un (gran) Sant Jordi - III

De vegades cal reflexionar i pensar cap on anem i d'on venim; se'ns va demanar als llibreters tarragonins una col·laboració per la Revista Públics, una publicació tarragonina on s'intenta prendre el pols cultural de la ciutat, aquest és el fruit de la nostra reflexió, que creiem que més enllà de localismes és un punt de trobada per tots els llibreters del nostre país.
"No fa gaires anys, la proximitat d’un Sant Jordi era important per als llibreters perquè, més enllà de la venda, hi havia un rerefons de festa, sortir de la rutina, nervis per tenir-ho tot a punt i donar un bon servei, saludar des de la parada la gent i recomanar el llibre més interessant…. de fet, la venda era el complement de la festa. Actualment s’apropa Sant Jordi i els llibreters tremolem. Curiosament, tots els editors tenen el millor llibre, el que ens farà canviar la vida i recomanar-lo a tots els amics. I tots volen que en fem piles i el posem a primera fila... és la seva feina, és clar. La nostra feina va molt més enllà de Sant Jordi: separem el gra de la palla i recomanem allò que de veritat creiem que val la pena. Llegim molt, moltíssim, per poder opinar. Se’ns exigeix saber de tot: mecànica, literatura, arbres, psicologia, fotografia... Volem vendre molt, sí, però no prendre el pèl per vendre. Donem una atenció personalitzada i ens poden trobar tots els dies de l’any, no tan sols per Sant Jordi. Rebem encàrrecs difícils i tenim el gust de localitzar-los. Tenim estocs permanents de llibres de qualitat però, tristament, poc vendibles: la poesia, el teatre, els clàssics… Aquí hi ha la diferència bàsica entre un llibreter i els venedors de llibres que apareixen com els bolets aquest dia. Què hi fan els polítics a la Rambla, venent llibres? Què hi fan el Port de Tarragona o la Diputació? Que potser se’ls ha acabat la feina? Què hi fa una immobiliària venent contes al carrer? Què hi fan les entitats més diverses, que tant es posen a vendre xoriços o castanyes com roses o llibres, si cal? A veure si per un cop som seriosos amb aquesta professió, carai. Reivindiquem la nostra festa. La festa de la cultura i del foment de la lectura per davant d’un rànquing de vendes que té més de propaganda que de cultura. I la reivindiquem com a mostra d’una tasca feta dia rere dia durant tot l’any i no tan sols per aprofitar el moment."

Llibreria Adserà
Llibreria de la Rambla
Llibreria La Capona

Un petit llibreter encarant un (gran) Sant Jordi - II

Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani temperat. En general podríem dir que, llevat de la Vall d'Aran, de clima atlàntic, el Principat es distingeix per uns hiverns suaus i uns estius calorosos i secs. Ara bé, La Diada del Llibre, en plena primavera, és un tema a part; ningú no sap mai si plourà, o bé si no plourà; si en una primavera plujosa com la d'enguany, tindrem la sort de gaudir d'un temps assolellat (a hores d'ara sembla que la cosa va per aquí), o bé la pluja deixarà Sant Jordi xop de cap a peus. Aquesta és la gran preocupació que tenim els llibreters, i en general, la gent del ram per aquests dies, per que com bé diu la dita carrers mullats, calaixos eixuts.
Però, què hi farem, ja se sap que vivim en un país on veiem l'ampolla mig plena o mig buida segons (mai més ben dit) el temps. I si no, sempre ens podem encomanar al Raimon que va fer d'aquesta pluja una gran cançó:

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Un petit llibreter encarant un (gran) Sant Jordi

Diuen que ens hi juguem bona part de l'any, diuen que el Dia del Llibre és ara una gran operació comercial i de marqueting editorial. Que les coses ja no són el que eren, que la Diada ha perdut la idea romàntica de temps enllà i cada cop, hi tenen més presència els llibres dels grans grups editorials i de comunicació.
Però tampoc cal que ens enganyem, la idea del Dia del Llibre sorgí d'uns llibreters catalans, barcelonins, que intentaren temps enllà instaurar una festa del llibre a la tardor. Rapidament canvià de dia i es passà del 7 d'octubre, dia del naixament de Miguel de Cervantes, al dia de la seva mort, 23 d'abril.
La casualitat buscada fou que el que s'havia de convertir per ordre d'un Reial Decret signat per Alfons XIII (6 de febrer de 1926) en una "fiesta anual del libro en español en la perdurable fecha del natalicio del inmortal Cervantes" es reconvertí al canviar de data (l'any 1930) en una festa que uní pàtria, cultura i amor.
Des d'aleshores, la festa no ha fet més que crèixer i ara ja és un signe més d'identitat que exportem arreu del món i que com diria Rodolf Llorens demostra dels catalans "la voluntat d'èsser" i el nostre esperit arrauxat, de cap calent, de flama viva que ens fa bullir la sang, perquè si bé Catalunya és un poble dissortat, podríem concloure que els catalans som gent sortosa.
(Continuarà)