Un petit llibreter encarant un (gran) Sant Jordi - II


Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani temperat. En general podríem dir que, llevat de la Vall d'Aran, de clima atlàntic, el Principat es distingeix per uns hiverns suaus i uns estius calorosos i secs. Ara bé, La Diada del Llibre, en plena primavera, és un tema a part; ningú no sap mai si plourà, o bé si no plourà; si en una primavera plujosa com la d'enguany, tindrem la sort de gaudir d'un temps assolellat (a hores d'ara sembla que la cosa va per aquí), o bé la pluja deixarà Sant Jordi xop de cap a peus. Aquesta és la gran preocupació que tenim els llibreters, i en general, la gent del ram per aquests dies, per que com bé diu la dita carrers mullats, calaixos eixuts.
Però, què hi farem, ja se sap que vivim en un país on veiem l'ampolla mig plena o mig buida segons (mai més ben dit) el temps. I si no, sempre ens podem encomanar al Raimon que va fer d'aquesta pluja una gran cançó:

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

1 comentari:

Anònim ha dit...

ai ai ai quin patiment .... ;[