Presentació de "La ciutat i l'oblit. Zenit 2010"

Dijous, 27 de gener a les vuit del vespre

Presentació del llibre "La ciutat i l'oblit. Zenit 2010"


L'acte que comptarà amb la presència dels autors, Conxita Jiménez, Josep Lázaro i Albert Cardona, anirà a càrrec d'Adam Manyé.

El llibre:



Sinopsi

La ciutat i l’oblit, lliurament de Zenit per a 2010, té com a principal propòsit donar a conèixer veus noves o poc conegudes. Aplega llibres de poesia de Conxita Jiménez i Josep Lázaro i un recull de narracions breus —a més d’una peça de microteatre— d’Albert Cardona. Tercer volum de la sèrie, en aquesta ocasió el dibuix de la coberta és obra de Fidel Solé.


Biografia

Conxita Jiménez va néixer a Girona, però ha viscut a Tortosa fins fa deu anys, quan va establir la residència a Tarragona. Ha publicat poemes als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, el relat breu “El clip”, a Dos germans asimètrics i altres contes, i dos reculls de poesies: La cruïlla i Flors de sal. És alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Josep Lázaro i Almoril Josep Lázaro i Almoril (Sant Sadurní d’Anoia, 1968) ha guanyat el II premi de Poemes de Mar – La Mar de Lletres 2009, de Calafell, amb Bengales dins la fosca, el XVI premi de Poesia Raimundo Ramírez de Antón – Ciutat de Terrassa 2010 amb Eco estètic i ha quedat finalista al certamen de poesia Marc Granell 2010 d’Almussafes amb el poemari Funàmbul en la posta. Albert Cardona (Tarragona, 1947) és enginyer tècnic i llicenciat en Geografia i Història. L’any 1968 va guanyar el premi de temàtica lliure en els Jocs Florals de les Bodes d’Or de l’Associació la Salle i, en els anys 80, fou president del Centre d’Estudis d’Altafulla. És alumne l’Escola de Lletres de Tarragona.


Col·lecció: La Gent del Llamp (Vària) , núm 65

Cicle d'Art Poètica actual (I), dissabte 22 de gener a les set del vespre

El 6 de febrer de 1971 la Llibreria de la Rambla convocava la primera edició del Cicle d'Art Poètica actual; en aquells cicles i van passar noms cabdals de la literatura com J.V.Foix, Pere Quart, vicent Andrés Estellés.. Enguany, i commemorant-ne els 40 anys, la llibreria recupera de nou aquestes trobades que de ben segur us complauran. 

Dissabte, 22 de gener a les set del vespre
Presentació dels llibres de Jordi Marrugat, El Saltamartí de Joan Brossa i La revolució com origen de l'escriptura de Carles Hac Mor. En l'acte, plantejat com a comentari entorn de les obres de Joan Brossa i Carles Hac Mor, intervindran: Ramon Marrugat, Carles Hac Mor, Dolors Miquel, Ester Xargay i Jordi Marrugat.
El Saltamartí de Joan Brossa:
El saltamartí de Joan Brossa: les mil cares del poeta pren com a punts de referència per a l’explicació del conjunt de l’obra de Joan Brossa el recull de poemes El saltamartí (considerat per la crítica com un dels més importants de l’autor), l’obra de teatre que du aquest mateix títol i l’escultura del Passaig de Gràcia de Barcelona Homenatge al llibre, que també és un saltamartí. Tot endinsant-se en l’anàlisi d’aquestes coincidències poc casuals, el lector o lectora podrà comprendre com i per què, en l’obra de Brossa, el poema adopta una dicció prosaica, puja a l’escenari, es converteix en imatge, es fa objecte tridimensional o, fins i tot, espai transitable. A més, l’autor situa l’obra de Brossa en el context de l’evolució de la cultura occidental del segle XX, tant de la poesia (des de Mallarmé fins al poeta brasiler amic de Brossa, Cabral de Melo, passant per Apollinaire, el futurisme, el surrealisme, Paul Valéry, F. García Lorca, M. Hernández o J. V. Foix), com de les arts plàstiques (parant especial esment en les avantguardes i en el grup del qual Brossa fou membre, Dau al Set), com de la filosofia (Nietzsche, Freud, Wittgenstein).

La Revolució com origen de l'escriptura de Carles Hac Mor:
Aquest llibre planteja una lectura del conjunt de l’obra de Carles Hac Mor posant-la en relació amb el seu context històric i literari —català i occidental— per tal de d’oferir una visió dels canvis literaris i socials que s’han produït en els darrers quaranta anys. El repàs a l’evolució de l’obra d’Hac Mor és vital per comprendre el pas de la modernitat a la postmodernitat i, per tant, l’entrada en el món actual. Els seu inicis estan estretament vinculats a l’art conceptual, que a principis dels anys setanta intentà promoure el col·lectiu Grup de Treball (1971-1975). Tot seguit, el trobem ja animant una iniciativa més estrictament literària que, tanmateix, recull molts dels ideals del Grup de Treball: el col·lectiu Ignasi Ubac (1975-1976). Poc després, Hac Mor començà a publicar llibres en solitari i a col·laborar en revistes clau per a la literatura catalana dels darrers trenta anys, com són Tecstual, Èczema, Ampit, Arc Voltaic, Àrtics o Cave Canis. Al llarg de tot aquest procés, que el llibre repassa, Hac Mor va viure el pas d’una concepció moderna de la literatura —que deixarà una empremta permanent en la seva obra— a una de postmoderna —de la qual serà comentarista plenament conscient, encara que no sigui sota l’ús d’aquest terme. Des dels seus inicis els anys setanta fins a l’actualitat, l’escriptura de Carles Hac Mor ha funcionat dins el sistema literari, lingüístic i social com una subversió constant dels principis que cohibeixen les llibertats individuals i col·lectives. Aquest estudi del conjunt de la seva obra mostra el procés evolutiu que ha seguit des d’una primerenca reivindicació de la revolució política fins a la plena realització de la revolució del subjecte a través del text.