Conversa a tres entre l'Olga Xirinacs; la Rosa Maria Rossell, tinent d'alcalde i coordinadora de l'Àrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona i Israel Clarà, editor d'Omicron per presentar el darrer llibre de poemes de l'Olga Xirinacs, La taronja a terraEl Llibre:
Olga Xirinacs LA TARONJA A TERRA
Pròleg de l'autora
«Escric mentre escolto la pluja a les teules.
No tinc altre equipatge.»
ISBN: 978-84-92544-72-1 Fitxa tècnica en PDFNo tinc altre equipatge.»
Preu amb IVA: 14 €
Format: 17,3 x 24 cm
Pàgines: 96
Enquadernació: Rústega cosida amb solapes
Primera edició: gener del 2011
El llibre:
«La interpretació de La taronja a terra és aquesta assumpció per part meva de la realitat vital que els anys em conviden a passar. Els poemes del llibre són la vida que continua ara mateix seguint el curs de les estrelles, de l’Óssa Major i de la florida i maduració dels tarongers. «Sóc fosca però preciosa, filles de Jerusalem», diu el Càntic dels Càntics. Sóc una taronja a terra i encara continc la vida, el color i l’energia, lectors de poemes. Des de terra, brillo. De manera fugaç, com fugaços han estat els anys del pensament al sol. Un dia, algun lector es passejarà per aquest recinte, veurà una taronja a terra i no es pensarà que aquella imatge ha construït un pont des de casa a l’univers.» (Del pròleg Invitació al passeig, de l’autora).«En la quietud translúcida
entro al claustre a migdia,
la ciutat assetjada per hosts de forasters,
saturada de veus de gent estranya,
música, empentes i mercats de carrer.
En la quietud, dic, veig la taronja a terra
sota l’aire verd fosc i el lleu respir del dia.
Miro el teix implacable, altiu, enorme
a cavall dels seus anys i vigilant del pou;
més clar, el xiprer, i més alt, vigia, espia
de vius i morts i d’ogives calades;
la tórtora, la merla i el pardal
i els coloms a les torres. Més amunt, gavines.
En una llosa a terra hi ha un escut gravat,
gastat de passos greus de morts i vius.
I la taronja, a terra, i altres taronges vives;
jugo amb els lleus colors dels vidres alts:
ara sóc lila, verda, groga i roja,
i aquest és el punt just on mor el temps
aferrat a la pedra. Si la pedra no mor,
jo tampoc vull morir, però no obstant,
hi ha la taronja a terra.»
(poema LA TARONJA A TERRA)
© Olga Xirinacs, 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada